A Slice Of LiFe

Un passeig per petits paratges de la vida... intentant trobar-li la volta al succeït...

20 marzo 2006

Somnis Personals


Quants de vosaltres heu somniat amb fugir algun dia? Quants sabeu quin és el vostre destí en allò que feu? Tenen algun sentit les 8, 10, 12.... hores que passeu al dia tancats a una oficina? això aquells que tenim "sort" d'estar en una oficina.... Us heu parat mai a pensar que seria de vosaltres si féssiu allò que us agrada? què faríeu? segur que teniu una vocació oculta... en tots i cadascun de vosaltres hi ha fotògrafs, cineastes, escriptors, pintors, ... o simples creadors, pescadors, mariners o pilots d'avions... Això sí, quants "xiringuitos" hi hauria a la platja si portéssim a terme els nostres somnis? Formentera, Kho Phi Phi, Playa del Carmen, L'Escala o Cadis... que més dóna.... un tros de sorra, una mica de música, algunes begudes .... i molta pau.... personal. Que no ens destorbin els nostres somnis!! Feu-ho, prengueu la iniciativa a la vostre vida... jo em quedaré escrivint aquest blog després de treballar!

18 marzo 2006

Tot està il.luminat


everything is illuminated
by the light of our past
Gran pel.licula de Liev Schreiber amb l'esceptica interpretació d'un Elijah Wood lluny dels seus registres.
És interessant el xoc cultural presentat, entre la Ucrania post-comunista i la desitjada vida occidental per un dels seus protagonistes.
La "rígida" recerca del personatge sobre els seus ancestres el porten , a ell i als seus companys de viatge, a la encara més rígida recerca personal de cadascún d'ells mateixos.
Sembla cert, que a la fi, tot està il.luminat per la llum del passat i que les experiències viscudes ens acompanyaran allà on anem.
Una curiosa fotografia dels records i les situacions que no podrem oblidar mai... encara que es guardin en una "bossa de film amb zip".

12 marzo 2006

In Between Hawaian Dreams....


JACK JOHNSON
Concert espectacular del Hawaià a Badalona. Cartell de no hi ha entrades i música de qualitat al llarg d'unes 3 hores: Alo, Matt Costa i el propi Jack Johnson.
Era la presentació del seu (ja imprescindible) disc In between Dreams per segon cop a Catalunya. Malgrat tot va ser un repàs a la seva carrera i va aprofitar la ocasió per mostrar algunes de les cançons del disc que acaba d'enllestir.
Destacable la participació de Matt Costa, tant acompanyant a JJ com en solitari amb la seva banda.

05 marzo 2006

Els Fets Certs


Com podem estar segurs que el sol surt cada dia, si no hi assistim mai a veure'l arribar?... És si més no curiosa la fe que tenim en els "fets certs"... i si és així, perque ens quedem meravellats quan aconseguim rebre'l un bon dia? Podem tenir la mateixa fe en trobar aquella persona que aparegui cada dia, que estigui sempre al voltant, en el moment adequat.... sense haver d'assistir-hi a veure-la arribar?
Per què els "fets - certs" no ens serveixen per igual a totes les "facetes" de la vida?
Sort i a veure eixir el sol...

03 marzo 2006

Record de mails mítics...


Memories from Thailand
Buenas tardes - dias a todos,

Cuenta la leyenda que hace muchos anyos, un viajero incansable salio de su casa un buen dia en busca de la belleza mas grande en la tierra... buscaba la perfeccion, el equilibrio del mundo.... la paz absoluta entre el alma y el lugar alli donde estuviera.... viajo durante anyos y anyos, hasta no recordar su lugar de partida... recorrio lugares inexplorados y virgenes que nadie habia pisado antes.... pero nunca sentia dentro de si, aquel escalofrio que no te permite siquiera hablar... aquella sensacion que te hace perder la vista en el horizonte, y que duerme tus ansias de recorrer camino....

Thailandia es una tierra de leyendas, llena de mitos e historias no contrastadas que pasan de boca a oreja entre aquellos que pisan sus tierras....

La leyenda continua rezando que encontraron tal viajero, tumbado en una playa de Thailandia completamente exhausto y con una sonrisa incontenible.... habia encontrado lo que hacia muchos anyos que habia salido a buscar... su felicidad era tal que dicen que no volvio a levantarse de esa playa... paso dias alli hasta que el propio mar lo llevo con el... para no abandonar nunca este lugar...

Nosotros hemos llegado a este lugar donde se localiza tal leyenda... podeis creerla o no, pero la verdad es que cuando llegas a la playa, las palabras no salen de ti...y la mirada se te pierde en el encuentro de cielo y mar... como decia Vinicius.... su belleza y perfeccion es seguramente imposible de transmitir,.... dicen de esta playa de Ko Yao que es la mas bella de Thailandia.... y mal me sabe deciros a todos aquellos enamorados de La Playa (la pelicula).... que no es la que aparece en la cinta....

Aqui el tiempo pasa despacio y todo lo que hay que hacer es admirar el rodar de la tierra, la luz de la luna y el ir y venir de las olas.... la perfeccion se toca con la punta de los dedos, las mariposas bailan entre tus brazos... y todo lo que puedes escuchar es el viento, el mar y el rebolotear de las libelulas... la simple perfeccion... todos aquellos que hayais sentido alguna vez la necesidad de recorrer camino o encontrar la perfeccion... teneis que pisar esta playa.... sin duda os acordareis de esta leyenda (si no os la ha contado alguien antes...)...

Es La Playa.....

y os aseguro que esto paga el tener que recorrer medio mundo para verla....

Ya se que las fotos no permiten apreciar la magnitud de los sitios fotografiados pero os podeis hacer una idea....

Besos desde el paraiso (a quien lo merezca...)
Greetings from Thailand

Lluis & Raul & Xavi

01 marzo 2006

La ViDa MoDeRnA

PASTORA
Lletres intimistes i molta més malenconia que mai en la música dels electro-pop Pastora. Ritmes càlids en les cançons més melòdiques i sons urbans per la resta. Curiosa la inserció d’una de les peces del disc cantada íntegrament en català: Planetes Marins .... bona immersió i gaudiu del paisatge!!

Aigüa avall baixava una rosa
Cel amunt volava un ocell
I la flor besava una onada
Que duna abraçada la deixà sense arrels.
Entre núvols l'ocell la mirava
Quèien els pètals, nua la flor
Tot piulant volia salvar-la
Però les espines punxàven el vòl
ELS AMORS QUE NO OBLIDARÉ
SÓN AQUELLS QUE NO VAIG TENIR
SI POGUÉS, NOMÉS, SOMMIAR
QUE UNA ONA EM POGUÉS ESTIMAR.

Era el mar més gran que recordo
Un planeta de peixos i sal
I la flor per més que estudiava
La seva bellesa no aprenia a nedar.