La ViDa MoDeRnA

PASTORA
Lletres intimistes i molta més malenconia que mai en la música dels electro-pop Pastora. Ritmes càlids en les cançons més melòdiques i sons urbans per la resta. Curiosa la inserció d’una de les peces del disc cantada íntegrament en català: Planetes Marins .... bona immersió i gaudiu del paisatge!!

Aigüa avall baixava una rosa
Cel amunt volava un ocell
I la flor besava una onada
Que duna abraçada la deixà sense arrels.
Entre núvols l'ocell la mirava
Quèien els pètals, nua la flor
Tot piulant volia salvar-la
Però les espines punxàven el vòl
ELS AMORS QUE NO OBLIDARÉ
SÓN AQUELLS QUE NO VAIG TENIR
SI POGUÉS, NOMÉS, SOMMIAR
QUE UNA ONA EM POGUÉS ESTIMAR.
Era el mar més gran que recordo
Un planeta de peixos i sal
I la flor per més que estudiava
La seva bellesa no aprenia a nedar.